dimecres, 26 de març de 2014

Cementiri. Una mirada nocturna

El Cementiri d’Arenys de Mar ha estat de sempre un dels indrets més retratats de la nostra vila. N’hem vist fotografies en color i en blanc i negre, apaïsades i verticals, antigues i modernes… però, a causa de les particulars condicions d'aquest equipament, molt poques fetes de nit.

El passat mes de febrer un grup de socis i sòcies de l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar vàrem plantar els trípodes al silenci de la nit del cementiri i, fent exposicions de llarga durada, vàrem captar imatges fascinants que il·luminaven racons amagats, revelaven subtils moviments i descobrien la bellesa nocturna de l’entorn. L’experiència d’aquelles sessions va ser reflexiva, gratificant i engrescadora per a nosaltres, i respectuosa amb l’entorn i l’ús social de l’equipament.

Aquesta exposició vol mostrar al visitant una mirada nocturna, sorprenent i inesperada, d’un dels espais més emblemàtics del patrimoni cultural arenyenc.

La fotografía nocturna

La fotografia nocturna de llarga exposició (amb ISO alt, diafragma molt obert i llarga estona d’exposició) és aquella que es realitza en el marge de temps comprès entre la posta i la sortida de sol. És una disciplina altament tècnica en la qual influeixen molts factors, tots ells determinats per l’absència, molts cops total, de llum. Els automatismes de la màquina passen a un segon pla, o senzillament no tenen efecte, i ha de ser el mateix fotògraf qui ha de treure tot el suc de la seva càmera. L’experiència es converteix llavors en un retorn a les tècniques primitives de la fotografia, en què la captació de la llum era la suma de quietud i pacient espera.

Els resultats són sorprenents i sovint poden semblar fotografies fetes a plena llum del dia, on només un cel estrellat ens revela la seva naturalesa nocturna.

Un treball constant 

L’Agrupació Fotogràfica d'Arenys de Mar és una entitat arenyenca sense finalitat de lucre que té com a objectiu principal promoure, difondre i fomentar la fotografia. Aquest objectiu s’intenta assolir amb l’organització de cursos, tallers, exposicions, la lliga social, sortides/passejades fotogràfiques..., posant a l’abast dels associats i associades diversos recursos per dur a terme les seves pròpies activitats fotogràfiques, i la interacció entre tots els companys i companyes desitjosos de compartir experiències i coneixements fotogràfics.

En aquest projecte de fotografiar el cementiri d’Arenys de Mar de nit, per poder presentar una exposició que serveixi per mostrar una visió diferent de la que estem acostumats d’aquests indrets del patrimoni municipal, hi han participat els socis següents:



Ventalles Balfegó

Jonatan Hernández

Xavi Salbanyà

Joan Puig

Xavi Asensio

Ferran Jordan

Txeni Gil

Eva Julià

Sergi Pera

Enric Pera

Josep M. Saurí

Danilo Galeas

Miquel Casals


Horari i dies de visita:
Del 4 al 27 d'abril de 2014

Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre.
Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre

divendres, 7 de març de 2014

L'atelier de l'alquimista. Obra d'Enric Maass


La força cromàtica de les obres d’Enric Maass, la forma sòlidament construïda, així com la petjada contundent i ambiguament invisible de l’artista en la pasta pictòrica, ens porten a reflexionar sobre les seves arrels en la història de l’art català. A més a més dels elements formals esmentats, tant l’artista com la seva obra parlen de la terra, la seva i la nostra terra, és justament això el que eleva el seu art per damunt de la contingència i l’anècdota; les rieres, els interiors, les casetes de vinya, la costa, la mar... i la seva gent, cada un, un bocí de record, transformat en espai d’evocació i de reflexió. L’obra d’Enric Maass és per sobre de tot, autèntica. Cada obra és una finestra oberta, oberta a l’esperit i oberta al món, a la nostra Mediterrània, aquella mar de Virgili que els seus ulls coneixen tan bé: austeritat franciscana i sensualitat clàssica, el blau intens, l’arabesc que juga i broda la superfície, les mans i els ulls de les figures, o el vi, beuratge ritual de sacerdots i de poetes per al qual els antics crearen déus.
A vegades, veient l’Enric, endevinem que s’alimenta dels vents i dels somnis, sentint-lo fabular petites històries màgiques, intuïm un drac poderós, voluntàriament adormit rere uns ulls d’aigua. La pintura d’Enric Maass no necessita mots maldestres, ella mateixa s’imposa i es reivindica, i nosaltres, en aquest món assedegat d’art i de pensament, en podem gaudir com d’un rar privilegi. Amb cada una de les obres exposades, el que fou finit torna a ser present, la vida venç la mort, aquest és el seu regal, subtil i exquisit, per a tots nosaltres.
                                     Llum Torrents, museòloga. Abril del 2002

Enric Maass (Stuttgart, 1942 – Arenys de Mar, 2013). Fill d’antiquari i descendent de la il·lustre casa fotogràfica Napoleon, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
La seva primera obra pictòrica s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i és amb aquest estil que participa l’any 1962 al Primer Ciclo de Arte de Hoy, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc. És sobretot a partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran, que la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i d’una gran qualitat tècnica.
La historiadora i crítica d’art Llum Torrents ha escrit: L’art d’Enric Maass és figuratiu. Tot i això, els procediments i la matèria, gratada, incisa, colpejada o acaronada en cada llenç, s’imposen amb un valor propi. La bellesa i la ironia de les formes i la significació explícita de les textures palesen la modernitat d’aquest artista. L’obra i la vida d’Enric Maass s’erigeixen com a exemple de compromís ètic, exemple de lluita per la defensa dels drets culturals com a drets fonamentals de les persones.  
Va exposar a Barcelona, Madrid, Palma i Girona. Recentment havia exposat a Vilassar de Mar (Museu de la Marina, 2008, i  Museu Monjo, 2010) i a Arenys de Mar (Centre Cultural Calisay, 2005; Espai Local - Taller Massimo Cova, 2008, i Club del Cep, 2012). Les seves il·lustracions han estat publicades a la revista Rels. Revista d’idees i cultura (núm. 8, Tortosa, 2006) i al recull de poesia Versos de vi novell, de Teresa d’Arenys (Tarragona: Arola, 2009). Quant a la producció escultòrica, destaca el monument dedicat a Mossèn Pere Ribot per a la plaça de l’Església de Vilassar de Mar.

Horari i dies de visita:
Del 7 al 30 de març de 2014

Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre.
Dissabtes i diumenges d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre

Cusachs/Espriu. El caminant i el mur

Cusachs / Espriu. El caminant i el mur consta de tres parts i les escultures s’han agrupat seguint les tres parts del llibre: Les ombres, el riu, el somni perdut; Cançons de la roda del temps i, El Minotaure i Teseu. La primera inclou una sèrie dels dibuixos preparatoris de l’artista mataroní abans de treballar els bronzes. A la segona es podran veure les escultures de la sèrie Cançons de la roda del temps mentre s’escolta algunes de les cançons que va musicar Raimon. La tercera part inclou el bust d’Espriu, les 8 escultures relacionades amb els poemes d’El Minotaure i Teseu i un vídeo de l’autor de Sinera recitant Assaig de càntic al temple.
 
Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró, 1933) va estudiar dibuix i pintura, però es va decantar per l'escultura. El 1962 va fer la primera exposició individual. Va impulsar el cicle d’exposicions “Volta a Catalunya d'un escultor” (1976-1983). Ha fet nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges il·lustres: Josep Pla (1976), Josep Vallverdú (1977), Salvador Espriu (1979), Josep Maria Flotats (1980), Joan Fuster (1983), Miquel Martí i Pol (1995) o Joan Coromines (1996), entre d’altres.

Altres obres seves són la “Nova verge de Meritxell”, de Canillo (1980), les escultures que il·lustren el poemari d’”El caminant i el mur” de Salvador Espriu (1979-1989), i “Dotze senyes de Catalunya” (1983), amb textos de Joan Fuster. També és autor dels retrats que decoren vuit dels capitells del nou claustre de la Seu d’Urgell, dissenyat per Lluís Racionero (1987), les peces monumentals “Mataró” (1991), “L'abat Oliba” (1993, a Montserrat), el “Monument a l'11 de setembre de 1714” a Granollers (1995) i el conjunt “L'interludi dels bibelots” (1993). Ha exposat tant col·lectivament com individual a diverses sales nacionals i internacionals. La seva darrera obra pública és l’escultura de Sant Benet instal·lada a la Sagrada Família (2013).

Horari i dies de visita:
De l'1 al 23 de febrero de 2014

Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre.
Dissabtes i diumenges d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre