dimarts, 21 de febrer de 2017

EUGENI FORCANO I LA MODA DELS 60



Eugeni Forcano va néixer a Canet de Mar el març de 1926. Va passar la seva infantesa al poble fins que a l’edat de cinc anys, la família es va traslladar a Barcelona on hi va viure fins al 2015, any en què va tornar a Canet de Mar, on viu ara.
Tot i que des de l’adolescència ha estat un afeccionat a la fotografia no serà fins al 1960 que s’hi dedica professionalment, les seves fotografies són cròniques i reportatges realistes de la societat dels anys seixanta i setanta a Barcelona, encara que també viatja a París, investiga en el món del color i de la composició i es dedica a la fotografia publicitària.
Tot això l’ha fet digne, entre d’altres, de premis com la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona el 2009, la Creu de Sant Jordi i el Premio Nacional de Fotografia del Ministerio de Cultura el 2012.
L’any 2010 va fer cessió a l’Ajuntament de Canet de gran part de la seva obra positivada per ell mateix, i des d’aquell moment la Casa museu Lluís Domènech i Montaner és el dipositari i el responsable de la seva conservació i difusió.
EUGENI FORCANO I LA MODA DELS 60 és el recull de les fotografies que van aparèixer als catàlegs de l’empresa TILSA (Textil Industrial Leonesa, SA) els anys 1968 i 1970. Forcano va sorprendre tothom amb unes imatges gens convencionals, els models, vestits amb les últimes creacions de l’empresa, els va integrar i al mateix temps contrastar amb la vida, el patrimoni i el paisatge de León d’aquells anys. Així, doncs, hi podem veure nois i noies vestits a l’última moda al costat dels miners, els pagesos, els pastors o les vaques, noies amb minifaldilla enfilades a les columnes de la catedral...
L’any 2016, per iniciativa de la Casa museu i del periodista Joan Celrà, juntament amb la col·laboració d’ajuntaments com Arenys de Mar, Banyoles, Igualada, Torroella de Montgrí i altres, es va engegar aquesta exposició, que forma part d’una colla d’actes a celebrar arreu del país, destinats a difondre el llegat fotogràfic de l’Eugeni Forcano i com a reconeixement merescut a la seva llarga trajectòria.
Vadó Munrabà
Coordinador de la Casa museu Lluís Domènech i Montaner
Horaris de visita de l’exposició:
Divendres, de 6 a 2/4 de 9 del vespre.
Dissabtes i diumenges, d’11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre
Dimarts 7 de març, de 7 a 8 del vespre.
Visita guiada: dissabte 25 de març, a les 7 de la tarda
L’exposició es podrà visitar fins al 26 de març de 2017
 



dijous, 2 de febrer de 2017

MOMENTS. GRAVAT CALCOGRÀFIC

Montse Badia i Raymond Zorrilla o el que és el mateix, Raymond Zorrilla i Montse Badia. Gestualitat i concepte o concepte i gestualitat. Allò que és general i allò que és més concret.
Estem davant de dues artistes força diferents en els seus plantejaments estètics però amb una energia que les uneix i que no és altra, a part de la seva condició de dones, que la seva capacitat de lluita, la seva tenacitat. També comparteixen benestança amb una tècnica com és el gravat, tècnica laboriosa amb la qual sovint t’has d’untar les mans de tinta o àcid. Una tècnica feta d’etapes però prou plàstica com per permetre acollir tant el gest directe i potent de la Montse com els conceptes meditats de la Raymond.
Un taller de gravat és semblant a una cuina on s’hi pot condimentar una varietat immensa, ben bé infinita, d’aliments per a l’esperit, i d’on les nostres artistes en treuen un profit notable.  Elles dues gaudeixen d’aquesta tècnica que els permet seriar els resultats desitjats en els que és possible recollir tots aquells continguts expressius i personals que cada una d’elles desitja projectar. Ja fa temps que totes dues es dediquen al gravat, una tècnica amb la qual ja tenen un bon recorregut i una experiència prou àmplia que les ha dut a realitzar un bon reguitzell d’exposicions fent tàndem, compartint espais i aventura. Naturalment l’exposició de la pròpia obra al judici del públic és sempre una aventura.
Amb les característiques pròpies de la Montse Badia i la Raymond Zorrilla, totes dues ens impregnen de nítides propostes expressives les planxes sobre les que treballen, les quals, fent de mitjanceres, reclamen la nostra atenció amb totes aquelles subtileses de les quals les dues artistes es serveixen per a llampegar sobre els nostres sentiments, pensaments i capacitats perceptives. Més enllà de la seva tècnica, trobem el territori expressiu, des del qual cada una d’elles ens convoca a aquesta exposició. És des d’aquest territori dominat per la seva creativitat i capacitat innovadora, on es desenvolupen i evolucionen constantment les seves obres i, així ho vull constatar, amb el convenciment que el magatzem de la seva capacitat expressiva, d’una i de l’altra, romangui actiu, convençuts que en el futur seguiran fent noves aportacions, tot oferint-nos nous regals per a la sensibilitat.

Pere Planells


Horari:

Del 3 al 26 de febrer de 2017
Divendres de 6 a a 2/4 de 9 del vespre
Dissabtes i diumenges d'11 a 1 del migdia i de 6 a a 2/4 de 9 del vespre.
Dimarts 7de febrer de 7 a 8 de la tarda.