dijous, 18 de febrer de 2016

LA MEMÒRIA CONSTRUÏDA


La Casa museu Lluís Domènech i Montaner va ser la residencia d’estiueig de l’arquitecte. De fet, són dos edificis: la Masia Rocosa i Can Domènech. La primera, una masia del segle XVII, pertanyia a la seva esposa, Maria Roura. El 1916, es va bastir al seu costat una nova residència. Són unes cases on també treballava: les primeres idees de grans projectes, com la seva participació a l’Exposició Universal de Barcelona l’any 1888, van néixer a Canet.
Domènech va incorporar a les construccions elements modernistes, com ceràmiques i escultures en guix, que havia utilitzat en obres seves; peces que per a ell, segurament, tenien un significat especial. És, doncs, el lloc on l’arquitecte ens va deixar la seva memòria professional.

Un conjunt que ha esdevingut patrimoni de Canet i del Maresme.

Les cases van restar en mans de la família fins a la dècada de 1980, quan Can Domènech va transformar-se en oficina bancària i la Masia Rocosa en un museu. Finalment, a partir de l’any 1993, tot el conjunt va esdevenir l’actual Casa museu.


Domènech i Montaner i els escultors
Domènech va treballar principalment amb tres escultors: Eusebi Arnau (1863-1933), Diego Masana (1868-1939) i Pau Gargallo (1881-1934). Quan un escultor fa una escultura integrada en un projecte arquitectònic, està al servei de l’arquitecte. És l’encarregat de fer un model en guix que és la referència per traslladar la peça al material definitiu. Són aquests guixos, els que Domènech va conservar: les llindes de les portes i els plafons de la façana de la Casa Lleó Morera, d’Arnau, o els símbols dels Evangelistes de l’Hospital de Sant Pau, de Gargallo. D’altres, han arribat en forma de donació: les escultures de la llar de foc del Castell de Santa Florentina, de Masana; o les mènsules de la Casa Solà-Morales, d’Arnau.

Flors domenechianes
Dins dels materials de la Casa museu sobresurt el conjunt plaques fotogràfiques que va fer l’arquitecte, dedicades a la reproducció de flors. La fotografia és una eina de treball per a Domènech. La naturalesa i l’art japonès són al modernisme una font d’inspiració i referents per a la renovació els repertoris decoratius. Domènech tenia a la seva biblioteca alguns d’aquests repertoris com The Grammar of Ornament d’Owen Jones (1809-1874) a més a més d’estudis d’art japonès com els de Christopher Dresser (1834-1904) i Louis Gonse (1846-1921).
Totes aquestes fonts d’inspiració són les que l’arquitecte aplicarà, en forma d’ornament (ceràmiques, escultures, esgrafiats, etc.) a la seva arquitectura.
 

 

Horari i dies de visita :
Del 4 al 27 de març de 2016


Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre. 

Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre