divendres, 4 de novembre de 2016

MIRADES AL VOLTANT DEL RETAULE

A Arenys de Mar hi ha moltes coses a visitar, possiblement més del que sembla a primera vista. Molts cops es tracta de detalls petits, que per les presses del dia a dia ens passen desapercebudes, com per exemple els picaportes o les reixes de les cases antigues dels indians, o fins i tot els testos plens d’orquídies d’Arenys.
En d’altres casos els detalls resten ocults a la mirada del qui passeja. Em refereixo als magnífics patis i eixides arenyenques, com les que van inspirar Santiago Rusiñol, o els edificis modernistes com el mercat o Can Xicu de l’Òpera, o l’edifici del Museu Marès o el romàntic cementiri de Sinera amb els mausoleus de Josep Llimona o Vallmitjana, o... ja sé que em deixo moltes coses.
Però per damunt de totes aquestes meravelles, petites o grans, brilla amb llum pròpia el retaule de l’altar major de l’església parroquial de Santa Maria, obra de l’art sacre barroc del vigatà Pau Costa. Un retaule sobre la vida de la verge Maria amb totes les característiques pròpies de l’art de la contrareforma: una certa teatralitat en els posats dels àngels i sants, un vestuari fastuós i molts cops anacrònic, i una decoració gairebé rococó amb columnes salomòniques, flors, fruites... on la corba és la línia predominant que arriba fins l’anomenat “horreur du vide” que posteriorment renaixerà en el Modernisme.
Però a més de tot això, el retaule és per a mi una cosa íntima i familiar, ja que fa més de 40 anys que ens acompanya setmanalment, durant les nostres estades estivals a Arenys, fent que aquest espai de temps sigui molt especial.

 

Jaume Coll Petit
Químic de l’I.Q.S a qui entusiasma dibuixar
 
Horari:
Del 4 al 27 de novembre de 2016
Divendres de 6 a a 2/4 de 9 del vespre
Dissabtes i diumenges d'11 a 1 del migdia i de 6 a a 2/4 de 9 del vespre.
Dimarts 8 de noviembre de 7 a 8 de la tarda.

dimecres, 5 d’octubre de 2016

RETRATS VISCUTS 3.0

És aquesta la tercera exposició de Retrats viscuts que ha preparat l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar en col·laboració amb la Regidoria de Cultura. Amb aquestes 37 fotografies tanquem el nostre petit homenatge a la gent d’Arenys de Mar.

Els retratats són persones que, per raó de la seva ocupació, ofici o dedicació a la comunitat al llarg de la seva vida, han arribat a formar part de l’imaginari col·lectiu dels arenyencs d’unes determinades generacions. No ha estat possible retratar tothom, ni era aquesta la nostra intenció. A aquells que es troben a faltar, les nostres sinceres disculpes i el nostre agraï-ment als retratats per haver-nos permès aquesta sentida i modesta intromissió a la seva intimitat. 

Esperem que us agradi!


Horari:
Del 7 al 30 d'octubre de 2016
Divendres de 6 a a 2/4 de 9 del vespre
Dissabtes i diumenges d'11 a 2 del migdia i de 6 a a 2/4 de 9 del vespre.
Dimarts 9 d'agost de 7 a 8 de la tarda.

divendres, 26 d’agost de 2016

Inspirats en Arenys



 Com a artistes que som ens agrada passar des de fa anys llargues temporades a Arenys de Mar, perquè ens ofereix una vida molt diferent a la nostra realitat d’Amsterdam.

L’entorn d’aquest estimat poble mariner ens inspira en tots els seus aspectes: les muntanyes amb la seva varietat de colors, el mar que sembla cada dia tenir una aparença diferent, els colors profunds de la terra, fins i tot, observem la lluna i les estrelles d’una altra manera. Sembla ser que aquí hi ha més poesia per a nosaltres. A més a més, molts artistes estimats són d’aquesta terra o han viscut aquí.

El fet de que les nostres arrels s’alimenten de dos mons diferents ens influeix a l’hora de fer les nostres obres d’art.
 
Adriana Landzaad i Rudolph van Rosmalen
 

Horari:

Del 3 de setembre al 2 d'octubre de 2016
Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre
Dissabtes i diumenges d'11 a 2 del migdia i de 6 a a 2/4 de 9 del vespre.
Dimarts 6 de setembre de 7 a 8 de la tarda.

Visita guiada dissabte 24 de setembre a les 7 de la tarda 

dilluns, 25 de juliol de 2016

MIRANT I EMMARCANT EL TEMPS


Què és el que pinto?... mirant i emmarcant el temps

Penso que pintar és desig i provocació, aquesta és una doctrina de l’artista i que per aconseguir-la ha d’experimentar una constant evolució. L’aquarel·la ha estat aquest cop el mitjà que he triat per impregnar el pinzell i provocar l’instint, un exercici reflex de reconstrucció amb l’observació de cada obra, aquest ha estat el repte: contemplar i reconstruir...
Com podreu comprovar el meu estil està més a prop de l’impressionisme que de qualsevol altre “isme”. A través d’aquesta col·lecció d’aquarel·les, m’apropo a les vivències d’un Arenys que entre tots hem viscut, i d’un passat recent també inclòs a l’obra, relacionat en altres experiències.
Convido a la imaginació, per acabar recomponent les imatges i objectes que ni tan sols he pintat.
En cada una de les pinzellades emprades, amb aquest munt de formes i d’infinites ratlles i taques, transfereixo al paper la màgia de fer aparèixer el que he omès i que sense cap dubte està representat en l’obra...
L’artista crea de moltes formes, imaginant, interpretant... És una constant, una idea que s’enllaça amb una altra, en un continu i impredictible final...
George Bernard Shaw (dramaturg, crític literari i activista polític del segle XIX) va dir que “La imaginació és el principi de la creació. Imagines el que desitges, persegueixes el que imagines i finalment, crees el que persegueixes”. He de dir que m’agradaria haver pogut transmetre sentiments en concebre i pintant aquestes aquarel·les.
 
Joan Manel Salichs
 
Horari:

Del 5 al 28 d'agost de 2016
Divendres de 6 a a 2/4 de 9 del vespre
Dissabtes i diumenges d'11 a 2 del migdia i de 6 a a 2/4 de 9 del vespre.
Dimarts 9 d'agost de 7 a 8 de la tarda.

Visita guiada dissabte 27 d'agost a les 7 de la tarda

dimarts, 21 de juny de 2016

TEMPS DE CREACIÓ



Aquesta exposició retrospectiva és, de forma abreujada i aleatòria, com un calaix de sastre en el qual la memòria discontínua s’estratifica. Les obres exposades, desconegudes del públic arenyenc, dibuixen les traces, algunes col·laboratives, de l’expressió visual d’en Pere Planells des del 1966 al 2014. Les fitxes tècniques de les obres són dades prosaiques extretes del temps subjectiu de l’expressió. Ara bé, aquestes permeten endinsar-nos en el joc on vostès com a espectadors hauran de reconstruir el puzzle sempre inconclús d’una comunicació vital i de la sociologia sincrònica amb la qual es relaciona. Les obres d’art amb el temps acaben trobant la seva pròpia autonomia, malgrat reclamin insistentment d’una nova sensibilitat i criteris adequats a noves pautes analítiques.

Horari:

De l'1 al 31 de juliol de 2016
Divendres de 6 a a 2/4 de 9 del vespre
Dissabtes i diumenges d'11 a 2 del migdia i de 6 a a 2/4 de 9 del vespre.
Dimarts 5 de juliol de 7 a 8 de la tarda.

dilluns, 23 de maig de 2016

ELS SINERENCS, QUINS NÚMEROS



Entre el 30 de juny i el 6 de juliol, i del 13 al 20 d’agost de 2015, vaig tenir la sort de passar uns dies de feina i de vacances a Arenys de Mar. La vida de la vila va desfilar davant dels meus ulls i em va permetre captar uns instants que mostraven escenes dels vilatans i els seus visitants.

La meva mirada amistosa, centrada en els números que les persones portaven a la roba, m’ha permès de realitzar una sèrie fotográfica que s’inicia amb el 0 i finalitza amb el 100.

Una sèrie composada d’imatges que tenen una unitat entre elles però que formen un tot, que espero sigui coherent. Una sèrie fotogràfica on les imatges existeixen individualment, per elles mateixes, però sobretot en relació amb les altres. Com els habitants dins la seva amable vila.

Un fil narratiu uneix aquests instants màgics en què una persona, la llum, i el meu punt de vista creen una fotografia. Cadascuna de les imatges completa la següent amb +1.

Els Sinerencs, quins números!, ofereix a l'espectador l'experiència lúdica d'una preogressió aritmética i un mirall instantani de l'estiu 2015.

Horari:
Del 3 al 26 de juny de 2016
Divendres de 6 a a 2/4 de 9 del vespre
Dissabtes i diumenges d'11 a 2 del migdia i de 6 a a 2/4 de 9 del vespre.
Dimarts 7 de juny de 7 a 8 de la tarda.


dilluns, 25 d’abril de 2016

ESTRATS




Una mirada que troba en els fragments del paisatge quotidià referents suggeridors de l’art contemporani. Es tracta d’imatges que estan a l’abast de tothom que sigui receptiu a veure i percebre una mica més enllà d’allò que es veu a simple vista.
La col·lecció de fotografies, de Jordi Núñez, están realitzades en diversos contextos urbans, aparentment anodins, però que han acumulat en un espai, de vegades molt reduït, diverses capes d’accions espontànies superposades, el conjunt de les quals produeix codis de referència plàstica i compositiva similars al llenguatge de l’abstracció pictòrica.
Una observació dels detalls a partir d’una mirada, que pot transformar la percepció de la realitat quotidiana del paisatge urbà habitual.
 
Horari:
Del 6 al 29 de maig de 2016
Divendres de 6 a a 2/4 de 9 del vespre
Dissabtes i diumenges d'11 a 2 del migdia i de 6 a a 2/4 de 9 del vespre.
 
 
 




dijous, 24 de març de 2016

ABILLAMENTS AMB PUNTES CONTEMPORÀNIES


El taller Randes es va crear amb la idea d’oferir una nova visió del disseny de les puntes al coixí i donar-los utilitats diferents. Una segona motivació va ser l’ensenyament de la tècnica i la divulgació d’un nou ús de les puntes. Aquest enfocament en la part tècnica ens ha permès col·laborar amb la revista Crear y Bordar, crear patrons per a l’empresa Fabra i Coats, i l’edició del llibre Puntes antigues catalanes per fer avui.

Les tècniques contemporànies apreses als congressos de l’OIDFA (Organització Internacional de Puntes al Coixí i l’Agulla) i la importació de llibres sobre puntes modernes, ens han ajudat a mirar i confeccionar les puntes amb un altre sentit.
Per mantenir el propòsit inicial de la creació de Randes, ha estat esencial la col·laboració de Dolors Borràs, mestra de dibuix i puntes. Des del taller, s’ha pogut crear un grup que ha evolucionat cap a la punta contemporània, aplicant tècniques de dibuix, en la preparació de peces, que ha participat en els congressos de l’OIDFA, els concursos de l’Associació Catalana de Puntaires i altres exposicions.
Randes ha col·laborat amb les empreses Cooperativa de Teixidors a Mà i Rancil aplicant altres tècniques artesanes, creant complicitats entre els teixits i les puntes, i entre les puntes i la pell. També ha organitzat exposicions amb la col·laboració del Museu Marès de la Punta d’Arenys de Mar, el Centre d’Artesania Catalunya, l’Associació Kant in Vlaanderen de Bèlgica, l’Associació de Puntaires Sant Andreu i l’Associació Grup de Puntaires de Sant Boi.
Aquesta exposició mostra l’entusiasme i el treball de les companyes que han fet camí juntament amb el taller.
  
Núria Martínez
RANDES

Horari i dies de visita :
De l'1 d'abril a l'1 de maig de 2016

Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre. 
Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre

dijous, 18 de febrer de 2016

LA MEMÒRIA CONSTRUÏDA


La Casa museu Lluís Domènech i Montaner va ser la residencia d’estiueig de l’arquitecte. De fet, són dos edificis: la Masia Rocosa i Can Domènech. La primera, una masia del segle XVII, pertanyia a la seva esposa, Maria Roura. El 1916, es va bastir al seu costat una nova residència. Són unes cases on també treballava: les primeres idees de grans projectes, com la seva participació a l’Exposició Universal de Barcelona l’any 1888, van néixer a Canet.
Domènech va incorporar a les construccions elements modernistes, com ceràmiques i escultures en guix, que havia utilitzat en obres seves; peces que per a ell, segurament, tenien un significat especial. És, doncs, el lloc on l’arquitecte ens va deixar la seva memòria professional.

Un conjunt que ha esdevingut patrimoni de Canet i del Maresme.

Les cases van restar en mans de la família fins a la dècada de 1980, quan Can Domènech va transformar-se en oficina bancària i la Masia Rocosa en un museu. Finalment, a partir de l’any 1993, tot el conjunt va esdevenir l’actual Casa museu.


Domènech i Montaner i els escultors
Domènech va treballar principalment amb tres escultors: Eusebi Arnau (1863-1933), Diego Masana (1868-1939) i Pau Gargallo (1881-1934). Quan un escultor fa una escultura integrada en un projecte arquitectònic, està al servei de l’arquitecte. És l’encarregat de fer un model en guix que és la referència per traslladar la peça al material definitiu. Són aquests guixos, els que Domènech va conservar: les llindes de les portes i els plafons de la façana de la Casa Lleó Morera, d’Arnau, o els símbols dels Evangelistes de l’Hospital de Sant Pau, de Gargallo. D’altres, han arribat en forma de donació: les escultures de la llar de foc del Castell de Santa Florentina, de Masana; o les mènsules de la Casa Solà-Morales, d’Arnau.

Flors domenechianes
Dins dels materials de la Casa museu sobresurt el conjunt plaques fotogràfiques que va fer l’arquitecte, dedicades a la reproducció de flors. La fotografia és una eina de treball per a Domènech. La naturalesa i l’art japonès són al modernisme una font d’inspiració i referents per a la renovació els repertoris decoratius. Domènech tenia a la seva biblioteca alguns d’aquests repertoris com The Grammar of Ornament d’Owen Jones (1809-1874) a més a més d’estudis d’art japonès com els de Christopher Dresser (1834-1904) i Louis Gonse (1846-1921).
Totes aquestes fonts d’inspiració són les que l’arquitecte aplicarà, en forma d’ornament (ceràmiques, escultures, esgrafiats, etc.) a la seva arquitectura.
 

 

Horari i dies de visita :
Del 4 al 27 de març de 2016


Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre. 

Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre

 

 
 

 

 

 
 

 


 

 

 

dimecres, 27 de gener de 2016

DES DE LA BUTACA

Des de la butaca és un projecte d’un nou fotògraf, Jordi Torrell i Blanquer, Sabadell 1967, que comença aquest periple ara fa set anys amb l’idea de buscar la millor fotografia des de la butaca o cadira assignada per atzar, en un concert, obra de teatre, conferència, ...Què ens transmet un rostre durant un espectacle? Quins sentiments? Com ens interpel·la? Són qüestions que han sacsejat a l’autor i l’han portat cap un camí de connexió des de la seva butaca.

L’autor es defineix com autodidacta i els seus interessos artístics se centren en el fotoperiodisme i el retrat. El seu objectiu busca la proximitat, el gest més íntim del retratat. L’any 2014 fa el making off de la pel·lícula Catàstoples - Hivern de la polifacètica artista Uma Ysamat i té previst continuar la feina en la pròxima obra de la mateixa directora Catàstoples - Primavera que es comença a rodar aquest any 2016.

Durant la recerca d’artistes i espectacles pel seu treball, l’autor ha cedit alguna de les seves fotografies a artistes com Alessio Arena, cantautor, Sol Picó, ballarina o Víctor Jiménez, cantant d’òpera. De la mateixa manera, també ha cedit fotografies d’actes polítics, conferències i espectacles per la seva difusió o promoció. Poder arribar a una gran nombre de persones és el leitmotiv de la seva obra.

En aquesta exposició l’artista ens presenta una part de la seva obra. Per a la seva presentació a Arenys de Mar, vila a la que hi està molt vinculat personal i culturalment, ha triat el món de les arts: actors, actrius, cantants, poetes, periodistes i directors de cinema que han estat al punt de mira de la seva càmera. La tria ha estat àrdua i difícil doncs no està feta única i exclusivament des de la tècnica, des del resultat final, si no també des del sentiment que transmeten les fotografies. Triar d’un fons de 5000 fotografies requereix un exercici creatiu molt exhaustiu.

Jordi Torrell i Blanquer busca la proximitat entre el retratat i el retratista, treballant amb la dificultat d’un punt de partida imposat i buscant el millor aprofitament de les condicions del lloc o sala, majoritàriament advers per l’autor.