dimecres, 30 d’abril de 2014

La hibridació del Guillemisme

La hibridació del guillemisme

Guillem Roche pinta en primer lloc perquè,  per pura necessitat visceral, ha trobat el seu llenguatge, i el seu llenguatge és  aspre, colorista i sovint sorprenent  quant a la seva iconografia. Partint d’unes premisses que li són absolutament pròpies, busca i troba resultats contundents, d’una contundència  que molts cops resulta amable per aquells que no temen el sentit de l’art.  La hibridació d’estils és una premissa buscada a consciència per aquest pintor. Així, allò que és figuratiu acostuma a conviure en franca harmonia amb propostes molt més abstractes. Els estils més representats a la seva obra segur que sorgeixen de l’inconscient col·lectiu o del seu propi; de fet, ja s’ha dit d’aquest pintor que tot d’una li pot parlar l’inconscient quan s’expressa pinzell en mà.
Però els gustos personals  per les influències de l'època daurada de les revolucions pictòriques d’un segle enrere el varen colpir de forma profunda, i això es nota. Tanmateix, quan un dia preguntà al seu mestre quin era, en la seva opinió, l’estil que ell practicava, aquest li va respondre amb la gràcia que el caracteritza: tu, amic meu, fas guillemisme, i es va quedar tan tranquil. Davant d’aquesta mostra de simpatia, a l’al·ludit només li varen quedar ganes de no defraudar a qui li tirava una floreta tan maca.
Aquesta exposició pretén ser una mostra de les últimes, i no tan últimes, peces sortides de l’estudi d’en Guillem Roche, peces que no han estat mostrades als seus convilatans arenyencs.
Arenys de Mar, 2014

PANEGÍRIC A GUILLEM ROCHE, PINTOR
Un pintor és com un guerrer, però amb pinzell. La seva causa és pintar per a l’enaltiment de la cultura. La seva inspiració és el seu ca­vall de batalla. I la seva conquesta és la veritat interior transfigurada en imatge. I a fe de la història de la pintura, que en Guillem Roche, amb escreix ho aconsegueix! Creador d’inversemblants icones del nostre temps. Furgador en mines d’improbables cercadors! On joies incòlumes, esperen l’adelerat antiheroi, que en la seva fe inexorable, malda a tort i a dret per trobar la sagrada escletxa del color-llum.
Però, com totes les troballes rares i sublims, o d’al·lucinats miratges, necessiten, per trobar-hi el què, d’un ull treballat i alhora innocent. Si és el repte de la crítica-hermenèutica, destriar el blat de la xeixa, també és la història (posant allò marginal al centre), que posa les coses al seu lloc. La nostra època, del materialisme capitalista, so­lament en compta-gotes, i a preus astronòmics, encimbella mites que no n’hi ha per a tant. En detriment clar, d’una justícia cultural equitativa i més compartida, i per tant, enriquidora del poble. Però per desgràcia, la cosa no és així.
Llarga vida doncs, per a aquest buscador d’allò impossible-possible!

Petrius-Lunae Plaboixó, primavera 2014



Horari i dies de visita:
Del 2 al 25 de maig de 2014


Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre.
Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre