divendres, 24 d’octubre de 2014

RECORDS I AQUAREL·LES




El que més m’agrada de l’Anna és la seva persistència a plasmar el seu estimat Arenys, sobretot aquell a què el pas del temps ha donat un aire més nostàlgic. Però ella no es cansa de buscar-li noves llums i acolorir-lo de formes diferents.La seva aquarel·la, tan recognoscible per aquells que li hem seguit la trajectòria, ara, algunes vegades l’acompanya d’uns traços de ploma que donen més força a la delicadesa de les seves pinzellades.Per sort, podem avui gaudir a la sala d’exposicions del C.C.Calisay dels seus últims treballs. 
                                                                                    Carme Riera

          -------------------------------------------------------

L’Anna M. Doy, que va néixer en el si d’una família molt lligada a la cultura local, va començar de molt petita a pintar, potser influenciada pels decorats que el Sr. Coll, de Germans Salvador, venia a pintar al Casal de Joventut Seràfica, on va transcórrer molta part de la seva infantesa. De ben jove forma part del GACX i aquesta introducció al teatre, juntament amb la seva professió d’esteticista, fa que es formi en el món del maquillatge escenogràfic.Segueix practicant la pintura tot introduint-se en diverses tècniques en el taller de la seva amiga i professora Carme Riera, on finalment descobreix que la seva obra, els seus sentiments, els pot expressar millor a través de l’aquarel·la. Amb aquesta tècnica comença a donar color a tot un reguitzell de racons del seu Arenys d’abans, els rials, la platja, el port i els edificis més significatius, alguns avui ja desapareguts.L’Anna M. segueix actualment pintant i millorant la tècnica amb la mateixa il·lusió que el primer dia, i per això pot presentar durant aquest mes, a la sala del C.C.Calisay, aquesta exposició dels seus darrers treballs.



Horari i dies de visita :
Del 7 al 30 de novembre

Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre. 
Dissabtes i diumenges d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre

dimecres, 1 d’octubre de 2014

RETRATS VISCUTS. UN AGRAÏMENT FOTOGRÀFIC A RECONEGUTS ARENYENCS

L’Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar ha volgut, amb aquesta exposició fotogràfica, retre un petit homenatge a aquells arenyencs i arenyenques que, per raó de la seva ocupació, ofici o dedicació a la comunitat, han esdevingut persones reconegudes popularment a la vila.
Conscients que, amb la necessària tria, hi haurà qui trobi a faltar molta gent mereixedora d’aparèixer-hi, l’Agrupació vol demanar, primer de tot, sinceres disculpes a tots els que no hi són. I emplaça tothom qui vulgui a participar de l’exposició compartint la seva imatge amb un retrat in situ.

El retrat del passat atura les persones en el temps per revelar-nos una memòria plena de records. El retrat del present ha estat fruit d’una petita relació establerta amb el subjecte, que ens ha apropat la seva vida i el seu entorn…

Com a fotògrafs aficionats, volem agrair a les persones retratades que ens hagin permès aquesta curta però intensa i enriquidora intromissió a les seves vides, fent també d’aquests els nostres Retrats viscuts.



Horari i dies de visita :
Del 3 al 26 d'octubre

Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre. 
Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre

dimarts, 26 d’agost de 2014

COLORS, TEXTURES I EMOCIONS

La Gemma Vila Serra pot convertir en llenguatge pictòric un espai natural, un paisatge de muntanya o un racó de platja menorquina que porta a dins, llocs coneguts de temps o descoberts en els seus viatges recents. Quan pinta fa aflorar tot allò que ha anat acumulant de sensacions, emocions, vibracions, sabors o perfums, ajustant fins on li és possible, la pintura a les seves imatges interiors, mentals o sensorials. De la mateixa manera, pot transformar en narració, en una història, idees, pensaments o experiències viscudes, combinades amb atmosferes de llibres llegits i amb la memòria més recent de pel·lícules o documentals que li han deixat empremta. Tanmateix, cal tenir en compte que a la seva vida hi ha un abans i un després de l’accident de moto que va provocar el capgirament radical de la seva existència. La Gemma té mancances visuals i gestuals importants i el seu treball es fonamenta en la constant superació d’aquestes dificultats.
----------------------------------------------------------------------------------

La natura és el substrat de les pintures de la Gemma Vila i més que la natura, la seva percepció de la natura passada pel sedàs de la memòria, dels sentiments i de les emocions, transformada en paisatges evocadors del món filtrat i sublimat dels somnis sense deixar de ser "reals". Hi trobem referències a llocs concrets com Cala Morell, Ciutadella de Menorca, el Mont Calvari d’Arenys de Mar o Vallgorguina, però mai té la intenció d’il·lustrar ni de restituir la realitat dels llocs que la inspiren ja que la Gemma treballa en total llibertat, conduïda subtilment per la seva professora Montserrat Llavina. Qui observa les pintures de la Gemma capta la seva sensibilitat a flor de pell, a flor de mans, perquè molt sovint pinta directament amb les mans sobre el paper i així, evitant qualsevol obstacle, el seu gest és directe.


Algunes de les pintures són tendres i suaus, banyades de clarors de posta de sol, de tonalitats primaverals i de tardor, d’aigües i rierols i en algun cas excepcional, apareixen tons vermells; d’altres són més aspres amb penya-segats, roques, esculls, boscos i troncs d’arbres; la Gemma ens ofereix la natura tal com la sent, a vegades amable i acollidora i d’altres furient i amenaçadora.

L’Exposició ens brinda l’oportunitat de conèixer una artista arenyenca que no té la vida gens fàcil, però que és obstinada i lluitadora com ho demostra aquesta exposició que ens acosta als seus treballs més recents.
 

Horari i dies de visita :
Del 5 al 28 de setembre

Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre. 
Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre

divendres, 25 de juliol de 2014

JOAN COLOM (1879-1969). UN PINTOR SINCER

El pintor Joan Colom Augustí (Arenys de Mar, 1879-1969) va fer sempre allò que més li agradava: pintar. Reconegut en vida arreu del país, avui les seves obres es conserven en museus dels cinc continents. Més admirat pels col·leccionistes que pel gran públic, en l’actualitat la seva figura resta malauradament oblidada davant altres noms, contemporanis seus, més cotitzats en el basculant mercat de l’art.
Deixeble de Ramon Alsina Amils, professor de l’Escola de Belles Arts de Barcelona, Colom va fer de la pintura au plein air –a l’aire lliure– la principal base de la seva formació pictòrica. Era el 1909, i el jove Colom tenia davant seu una carrera plena d’èxits, exposicions, amistats, elogis i una basta obra pictòrica que en pocs anys l’equipararia a artistes com Isidre Nonell, Joaquim Mir o Feliu Elias. Abans d’instal·lar-se definitivament a la casa d’Arenys, al turó del Mal Temps, Colom va viatjar per terres franceses, africanes i diferents racons de la geografia catalana (Figueres, Puigcerdà, S’Agaró i Barcelona).
L’exposició Joan Colom (1879-1969). Un pintor sincer és una petita mostra de com va ser de prolífic aquest artista arenyenc, pintor de paisatges, aplecs, arquitectures i persones. Colom va pintar per delectar però també, a voltes, per denunciar. Heus ací un petit homenatge al pintor de més renom de la nostra vila, a qui molts anomenaven “el mestre” però als quals ell sempre responia: “jo no sóc cap mestre, només un pintor sincer”.
Ara que fa 45 anys de l’última exposició dedicada a Joan Colom –durant la Festa Major de 1982 a la Sala d’Exposicions de la Caixa Laietana- sembla oportú dedicar una nova mostra a un dels artistes més internacionals que ha donat la nostra vila. L’exposició Joan Colom Augustí (1879-1969), un pintor sincer és un petit homenatge a l’home que, a través de la seva obra, va aconseguir congelar petits fragments de la realitat i transformar-los en finestres obertes a un passat no gaire llunyà.
L’exposició s’organitza en sis àrees que mostren les diferents facetes del “mestre” Colom. La primera presenta a un artista que amb el pas del temps va deixar de ser l’avantguardista més innovador per donar pas al pintor metòdic i consolidat. La segona, Impressionista, realista... perfeccionista, posa de manifest la dificultat que té enquadrar Colom dins dels moviments artístics de principis de segle XX. A L’èxit del pintor, es reflecteix el lligam que sempre va unir a Colom amb Arenys, just en el moment del seu màxim esplendor. S’ha dedicat un espai, a De pintor galerista a pintor d’encàrrecs, al període en què Colom es va refugiar, pictòricament parlant, entre els murs immaculats de les cases i l’església de S’Agaró, per enllaçar-ho amb les múltiples disciplines artístiques que va practicar paral·lelament a la pintura de paisatge. Tanca el repertori un dels capítols menys coneguts de l’artista, el d’activista social compromès amb els seu temps, a través del cartellisme republicà durant els anys de la Guerra Civil.

Horari i dies de visita: de l'1 al 31 d'agost de 2014
Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre.
Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre  

divendres, 27 de juny de 2014

Factasmagòric: Arenys·Grafies i altres històries


Factasmagòric: Arenys·Grafies i altres històries té lloc a MARenys, vila on passen moltes coses, algunes de les quals ha volgut reflectir l’autor en aquesta estranya exposició…
La mostra ha estat concebuda, abans que res, com a entreteniment per als visitants.
Hi trobarem una mica d’obra retrospectiva d’en Bernardo Facta, que ja ha acumulat bastant de passat, juntament amb quadres mitjanament recents i altres de nous de trinca, sobretot amb moments anecdòtics de la vila que estima.
La visió ‘humorísticament fantasmagòrica’ ve segurament de la darrera visita de ‘la Pesta’ entre nosaltres, i la inspiració de la mostra en general podríem trobar-la en qualsevol punt MARenyenc o del Mediterrani… i és en bona part un ‘hola-gràcies’, un missatge de presentació i agraïment alhora, utilitzant el meravellós canal de l’art per transmetre’l.
Si us agrada alguna obra de les exposades, i a més us l’emporteu en la memòria (almenys una estoneta) el cercle estarà complet: La memòria és pilar fonamental de la nostra cultura.
En Bernardo Facta és, a hores d’ara, ‘un arenyenc més’… i n’està molt orgullós! 
Abans d’arribar a la vila va recórrer molts països, on la seva obra és coneguda tant pels mitjans de comunicació (el seu vessant d’humorista gràfic, il·lustrador, dibuixant de còmics, creatiu publicitari o autor de dibuixos animats per a la tele), com pel seu costat més pictòric, des del qual produeix obres en tècniques mixtes (dibuix i pintura, sobretot).
També treballa en desenvolupament de coneixement per a universitats i centres d’estudi, on la tasca docent sol ser part de la seva activitat, des de fa una bona estona (gairebé vint anys), tot i que la seva vocació artística és encara més pretèrita, la qual cosa el fa sentir molt vell.
Ha exposat a Alemanya, Japó, Itàlia, Espanya, Noruega, Mèxic, Argentina, Brasil, Bulgària, Iran, Estats Units, França, i altres països (fins a 25), i els seus dibuixos s’han publicat en centenars de diaris i revistes, principalment als Estats Units i l’Argentina.
Sobre tècniques, n’ha après moltes de mestres molt talentosos, i li agrada barrejar-les tant com pugui, ja que la curiositat sobre els resultats possibles és una de les seves característiques principals.  Admira Picasso, Miró, Mœbius, Quino, Gaudí i Frank Gehry. 
Creu que l’art és un bon gra de sorra dins de l’univers de la comunicació, i que així funciona: un bon comunicador sempre col·loca l’èmfasi en el seu interlocutor i  l’artista ha de donar-se fins l’última gota per oferir (almenys!) una bona estona al públic que vulgui apropar-se a la seva obra.

Horari i dies de visita:Del 4 al 27 de juliol de 2014
Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre.
Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre  

 

 

dimarts, 27 de maig de 2014

Mirades clàssiques

Mirades clàssiques és una exposició feta sobre dinou anys de treball, esforç i passió per l'art que ens ha estat llegat per mitjà de la nostra tradició cultural europea. Aquest esforç esta encarnat en la persona de Miquel Martir, el qual, pacientment, any rere any ha anat incorporant noves obres a la seva col·lecció de copies d'art clàssic. La tria de les obres que avui ens acosten la mirada a l'art del nostre continent ha estat, en certa manera aleatori, vestit però per l'admiració que sentim per a certes obres i per diferents raons. Algunes d'elles com les quatre estacions de Archimboldi, preveuen el surrealisme contemporani. La verge de Crivelli ens omple d'inquietud tot mostrant-nos una altra manera de pensar dintre del propi cristianisme. Moltes de les obres d'artistes humanistes holandesos o francesos aquí exposades en acosten a l'humanisme i deixen entreveure una societat laica i fins i tot burgesa. Darrera de totes aquestes obres es troben els pinzells precisos i pacients de Miquel Martir, el qual més enllà de la simple copia, és documenta sobre les dades de cada obra, connecta amb els museus als quals pertanyen els originals per obtenir bones imatges de les obres i així poder-vos oferir un treball molt acurat, més que una còpia, una recreació de l'obra que reviu en els pinzells tècnicament be usats pel nostre autor. Ens sentim orgullosos d'haver traslladat els nostres coneixements en el marc de l'Aula Cultural a l'artista i amic Miquel Martir i, solidaris amb ell, volem compartim el desig d'acostar-vos aquestes grans obres perquè les gaudiu aquí i ara, de ben a prop.

MIQUEL MÀRTIR

En Miquel Màrtir  a través dels clàssics i a traves de la seva tenacitat ha donat impuls a un projecte que, potser un dia, podrà veure la llum, en forma de un Museu de la Copia que es permeti acostar grans obres clàssiques de l'art occidental a un àmbit més local, més proper. Ell és, un dels alumnes més antics de La Secció de Pintura de l'Aula Cultural de l'Ajuntament d'Arenys de Munt. En Miquel ben aviat va donar mostres de la seva capacitat i desig d'assimilació de la tècnica pictòrica en general a traves de la seva paciència i voluntat d'entendre-la. Evidentment, voler és poder i, en el cas d'en Miquel Martir, encara resulta evident. Va ajustar ràpidament els tipus de paleta que cada copia exigia i a més va estudiar amb dedicació el context de cada obra, el seu suport, el museu o galeria on estava exposat normalment, tot això, abans de passar-la pels seus pinzells. Ell ha treballat amb la tècnica de les veladures per tal de trobar l'atmosfera adient i per sensibilitzar allò que representa,  ha estudiat les textures dels materials representats en els quadre per accentuar-ne el realisme, i nogensmenys, ha descobert la importància de les petites dimensions de certes pinzellades per aconseguir uns acabats amb una precisió i detall exquisits. El seu treball, és un regal per a la nostra sensibilitat i per als nostres ulls, ens desperta, en posar al nostra abast aquestes obres, un desig irrefrenable de comprensió històrica de l'art occidental i les seves bases estètiques clàssiques. A traves de la seva mirada a aquest fragment de història clàssica, en Miquel Martir, ens facilita, una aproximació prou evocadora i motivadora. Ens acosta a la historia d'una art occidental que ens pertany per tradició. Gracies Miquel, per enfocar i oferir-nos un art que parla de les qüestions humanes, individuals o de grup, dels objectes d'un passat recent que ens envolta. Gràcies també per acostar-nos als arquetips, encara prou vigents, de la història visual d'uns avantpassats no tan llunyans. Gràcies per acostar-nos, en definitiva, a la psicologia social i privada d'aquest personatges o del seu entorn que tan encertadament recrees amb les teves Mirades Clàssiques.
                                                                                                                                          Pere Planells 


Horari i dies de visita:

Del 6 al 29 de juny de 2014
Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre.

Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre  

dimecres, 30 d’abril de 2014

La hibridació del Guillemisme

La hibridació del guillemisme

Guillem Roche pinta en primer lloc perquè,  per pura necessitat visceral, ha trobat el seu llenguatge, i el seu llenguatge és  aspre, colorista i sovint sorprenent  quant a la seva iconografia. Partint d’unes premisses que li són absolutament pròpies, busca i troba resultats contundents, d’una contundència  que molts cops resulta amable per aquells que no temen el sentit de l’art.  La hibridació d’estils és una premissa buscada a consciència per aquest pintor. Així, allò que és figuratiu acostuma a conviure en franca harmonia amb propostes molt més abstractes. Els estils més representats a la seva obra segur que sorgeixen de l’inconscient col·lectiu o del seu propi; de fet, ja s’ha dit d’aquest pintor que tot d’una li pot parlar l’inconscient quan s’expressa pinzell en mà.
Però els gustos personals  per les influències de l'època daurada de les revolucions pictòriques d’un segle enrere el varen colpir de forma profunda, i això es nota. Tanmateix, quan un dia preguntà al seu mestre quin era, en la seva opinió, l’estil que ell practicava, aquest li va respondre amb la gràcia que el caracteritza: tu, amic meu, fas guillemisme, i es va quedar tan tranquil. Davant d’aquesta mostra de simpatia, a l’al·ludit només li varen quedar ganes de no defraudar a qui li tirava una floreta tan maca.
Aquesta exposició pretén ser una mostra de les últimes, i no tan últimes, peces sortides de l’estudi d’en Guillem Roche, peces que no han estat mostrades als seus convilatans arenyencs.
Arenys de Mar, 2014

PANEGÍRIC A GUILLEM ROCHE, PINTOR
Un pintor és com un guerrer, però amb pinzell. La seva causa és pintar per a l’enaltiment de la cultura. La seva inspiració és el seu ca­vall de batalla. I la seva conquesta és la veritat interior transfigurada en imatge. I a fe de la història de la pintura, que en Guillem Roche, amb escreix ho aconsegueix! Creador d’inversemblants icones del nostre temps. Furgador en mines d’improbables cercadors! On joies incòlumes, esperen l’adelerat antiheroi, que en la seva fe inexorable, malda a tort i a dret per trobar la sagrada escletxa del color-llum.
Però, com totes les troballes rares i sublims, o d’al·lucinats miratges, necessiten, per trobar-hi el què, d’un ull treballat i alhora innocent. Si és el repte de la crítica-hermenèutica, destriar el blat de la xeixa, també és la història (posant allò marginal al centre), que posa les coses al seu lloc. La nostra època, del materialisme capitalista, so­lament en compta-gotes, i a preus astronòmics, encimbella mites que no n’hi ha per a tant. En detriment clar, d’una justícia cultural equitativa i més compartida, i per tant, enriquidora del poble. Però per desgràcia, la cosa no és així.
Llarga vida doncs, per a aquest buscador d’allò impossible-possible!

Petrius-Lunae Plaboixó, primavera 2014



Horari i dies de visita:
Del 2 al 25 de maig de 2014


Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre.
Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre


dimecres, 26 de març de 2014

Cementiri. Una mirada nocturna

El Cementiri d’Arenys de Mar ha estat de sempre un dels indrets més retratats de la nostra vila. N’hem vist fotografies en color i en blanc i negre, apaïsades i verticals, antigues i modernes… però, a causa de les particulars condicions d'aquest equipament, molt poques fetes de nit.

El passat mes de febrer un grup de socis i sòcies de l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar vàrem plantar els trípodes al silenci de la nit del cementiri i, fent exposicions de llarga durada, vàrem captar imatges fascinants que il·luminaven racons amagats, revelaven subtils moviments i descobrien la bellesa nocturna de l’entorn. L’experiència d’aquelles sessions va ser reflexiva, gratificant i engrescadora per a nosaltres, i respectuosa amb l’entorn i l’ús social de l’equipament.

Aquesta exposició vol mostrar al visitant una mirada nocturna, sorprenent i inesperada, d’un dels espais més emblemàtics del patrimoni cultural arenyenc.

La fotografía nocturna

La fotografia nocturna de llarga exposició (amb ISO alt, diafragma molt obert i llarga estona d’exposició) és aquella que es realitza en el marge de temps comprès entre la posta i la sortida de sol. És una disciplina altament tècnica en la qual influeixen molts factors, tots ells determinats per l’absència, molts cops total, de llum. Els automatismes de la màquina passen a un segon pla, o senzillament no tenen efecte, i ha de ser el mateix fotògraf qui ha de treure tot el suc de la seva càmera. L’experiència es converteix llavors en un retorn a les tècniques primitives de la fotografia, en què la captació de la llum era la suma de quietud i pacient espera.

Els resultats són sorprenents i sovint poden semblar fotografies fetes a plena llum del dia, on només un cel estrellat ens revela la seva naturalesa nocturna.

Un treball constant 

L’Agrupació Fotogràfica d'Arenys de Mar és una entitat arenyenca sense finalitat de lucre que té com a objectiu principal promoure, difondre i fomentar la fotografia. Aquest objectiu s’intenta assolir amb l’organització de cursos, tallers, exposicions, la lliga social, sortides/passejades fotogràfiques..., posant a l’abast dels associats i associades diversos recursos per dur a terme les seves pròpies activitats fotogràfiques, i la interacció entre tots els companys i companyes desitjosos de compartir experiències i coneixements fotogràfics.

En aquest projecte de fotografiar el cementiri d’Arenys de Mar de nit, per poder presentar una exposició que serveixi per mostrar una visió diferent de la que estem acostumats d’aquests indrets del patrimoni municipal, hi han participat els socis següents:



Ventalles Balfegó

Jonatan Hernández

Xavi Salbanyà

Joan Puig

Xavi Asensio

Ferran Jordan

Txeni Gil

Eva Julià

Sergi Pera

Enric Pera

Josep M. Saurí

Danilo Galeas

Miquel Casals


Horari i dies de visita:
Del 4 al 27 d'abril de 2014

Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre.
Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre

divendres, 7 de març de 2014

L'atelier de l'alquimista. Obra d'Enric Maass


La força cromàtica de les obres d’Enric Maass, la forma sòlidament construïda, així com la petjada contundent i ambiguament invisible de l’artista en la pasta pictòrica, ens porten a reflexionar sobre les seves arrels en la història de l’art català. A més a més dels elements formals esmentats, tant l’artista com la seva obra parlen de la terra, la seva i la nostra terra, és justament això el que eleva el seu art per damunt de la contingència i l’anècdota; les rieres, els interiors, les casetes de vinya, la costa, la mar... i la seva gent, cada un, un bocí de record, transformat en espai d’evocació i de reflexió. L’obra d’Enric Maass és per sobre de tot, autèntica. Cada obra és una finestra oberta, oberta a l’esperit i oberta al món, a la nostra Mediterrània, aquella mar de Virgili que els seus ulls coneixen tan bé: austeritat franciscana i sensualitat clàssica, el blau intens, l’arabesc que juga i broda la superfície, les mans i els ulls de les figures, o el vi, beuratge ritual de sacerdots i de poetes per al qual els antics crearen déus.
A vegades, veient l’Enric, endevinem que s’alimenta dels vents i dels somnis, sentint-lo fabular petites històries màgiques, intuïm un drac poderós, voluntàriament adormit rere uns ulls d’aigua. La pintura d’Enric Maass no necessita mots maldestres, ella mateixa s’imposa i es reivindica, i nosaltres, en aquest món assedegat d’art i de pensament, en podem gaudir com d’un rar privilegi. Amb cada una de les obres exposades, el que fou finit torna a ser present, la vida venç la mort, aquest és el seu regal, subtil i exquisit, per a tots nosaltres.
                                     Llum Torrents, museòloga. Abril del 2002

Enric Maass (Stuttgart, 1942 – Arenys de Mar, 2013). Fill d’antiquari i descendent de la il·lustre casa fotogràfica Napoleon, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
La seva primera obra pictòrica s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i és amb aquest estil que participa l’any 1962 al Primer Ciclo de Arte de Hoy, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc. És sobretot a partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran, que la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i d’una gran qualitat tècnica.
La historiadora i crítica d’art Llum Torrents ha escrit: L’art d’Enric Maass és figuratiu. Tot i això, els procediments i la matèria, gratada, incisa, colpejada o acaronada en cada llenç, s’imposen amb un valor propi. La bellesa i la ironia de les formes i la significació explícita de les textures palesen la modernitat d’aquest artista. L’obra i la vida d’Enric Maass s’erigeixen com a exemple de compromís ètic, exemple de lluita per la defensa dels drets culturals com a drets fonamentals de les persones.  
Va exposar a Barcelona, Madrid, Palma i Girona. Recentment havia exposat a Vilassar de Mar (Museu de la Marina, 2008, i  Museu Monjo, 2010) i a Arenys de Mar (Centre Cultural Calisay, 2005; Espai Local - Taller Massimo Cova, 2008, i Club del Cep, 2012). Les seves il·lustracions han estat publicades a la revista Rels. Revista d’idees i cultura (núm. 8, Tortosa, 2006) i al recull de poesia Versos de vi novell, de Teresa d’Arenys (Tarragona: Arola, 2009). Quant a la producció escultòrica, destaca el monument dedicat a Mossèn Pere Ribot per a la plaça de l’Església de Vilassar de Mar.

Horari i dies de visita:
Del 7 al 30 de març de 2014

Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre.
Dissabtes i diumenges d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre